Una escola amb drets
comença en tu

Acevedo, J. (1993). La Convención sobre los Derechos del Niño desde América Latina. Santa Fe de Bogotá: UNICEF.

Un obra que recull la Convenció sobre els Drets de l'Infant acompanyada d’il·lustracions que faciliten la comprensió dels seus articles.

Altimir, D. (2006). Com escoltar els infants? Barcelona: Rosa Sensat.

D’una manera planera i propera i amb ulls i veu de mestre, l'obra ens apropa a dos aspectes de la pedagogia de les escoles infantils de Reggio Emilia (Itàlia): l’escolta i la documentació. Dos aspectes que demanen un profund canvi de mentalitat, de mirada i d’actitud. Demanen una idea, una imatge d’un infant potent, competent i també d'un adult capaç d’establir un diàleg seriós i culte, un adult encuriosit per aprendre amb els infants i en disposició de compartir dubtes i descobertes amb els altres adults.

Álvarez, M.I. (1998). Derechos del Niño. Madrid: McGraw-Hill.

Un llibre que ofereix la recopilació dels principals instruments internacionals relatius als drets dels infants.

ASDE i UNICEF Comité Español. Material didactico. Haz que se cumplan tus derechos.

Un llibre que esdevé una guia didàctica per facilitar als educadors i educadores, mares i pares i infants un instrument útil amb una doble finalitat: aconseguir una vertadera aplicació dels drets de l’infant i de la Convenció sobre els Drets de l’Infant i contribuir a la millora de la qualitat de vida infantil, ajudant a construir un món millor, més solidari, just i lliure.

Disponible en línia: http://issuu.com/scout_es/docs/haz-que-se-cumplan-tus-derechos

Associació de Mestres Rosa Sensat. (2007). Drets i responsabilitats d’infants i joves. 41a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Aquest llibre recull totes i cada una de les reflexions, criteris i punts de vista sobre què ha significat la Convenció per a cada un dels ponents que van formar part de la 41a Escola d'Estiu de l'any 2006 de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.

Disponible a: http://www2.rosasensat.org/files/escola_d_estiu_2006_drets_i_responsabilitats_d_infants_i_joves.pdf

Bartolomé, M. i Cabrera, F. (2007). Construcción de una ciudadanía intercultural y responsable: guía para el profesorado de secundaria. Madrid: Narcea.

Quins valors, comportaments i actituds cívics caracteritzen actualment el bon ciutadà o ciutadana? Quina educació requereix la transmissió de valors cívics? Sota aquestes qüestions, el llibre llença la proposta de fomentar una educació basada en la participació, la responsabilitat social, la diversitat i el diàleg, la crítica social i solidària, l'equitat de gènere, la defensa del medi ambient i la promoció d’un desenvolupament sostenible, entre altres.

Barudy, J. i Dantagnan. (2005). Los buenos tratos a la infancia. Parentalidad, apego y resiliencia. Barcelona: Gedisa.

Que les nenes i els nens mantinguin bones relacions assegura el seu benestar, el seu desenvolupament i són la base de l'equilibri mental dels futurs adults i, per tant, de tota la societat. En aquest aspecte, la competència parental esdevé un aspecte vital perquè els infants puguin créixer com a persones capaces de tenir una bona autoestima i de tractar bé els altres.

Bray, S. i Stainback, W. (1999). Aulas inclusivas: Un nuevo modo de enfocar y vivir el currículo. Nercea Ediciones.

Un llibre centrat en promoure una educació inclusiva dissenyada a partir de l'adaptació i la promoció d'un currículum adequat a qualsevol tipus d’aula. A través de les experiències innovadores dels Estats Units i Canadà, es descriu com cada escola pot convertir-se en un lloc on l'alumnat sigui benvingut i pugui enriquir-se educativament, es tracten qüestions com la diferència entre la integració i la inclusió i s'ofereixen mitjans per adaptar el currículum: estratègies, suport, col·laboració de l’alumnat, informació sobre el progrés individual, interacció amb les famílies i la comunitat, activitats extracurriculars, etcètera.

Boisteau, M. i Muscat, B. (2006). Niñ@s sin derechos, ¡no!. Madrid: San Pablo.

Niñ@s sin derechos, ¡no! és un material per ensenyar als infants quins són els seus drets més importants. Partint de la Convenció Internacional dels Drets de l'infant, s'expliquen 10 dels drets més importants: dret a ser estimat i respectat, dret a la igualtat, dret a l'assistència mèdica, dret a tenir una identitat, dret a anar a l'escola, etcètera.

Caballero, A. (2013). Protozous insubmisos. Ciutadania i consum responsable. Barcelona: Intermón Oxfam.

Les reflexions crítiques parteixen d’una afirmació bàsica: la ciutat s’ha convertit en mercat, i el ciutadà en consumidor. Des d’aquesta perspectiva abunden les propostes per enfocar un consum compartit, enfortidor de les capacitats humanes, responsable socialment i sostenible.

Disponible a : http://www.kaidara.org/ca/Protozoos-insumisos.-Ciudadania-y-consumo-resp...

Caballero, Z. (2001). Aulas de colores y sueños. La cotidianidad en las escuelas multiculturales. Barcelona: Ediciones Octaedro.

Aquest llibre fa una prospectiva a la vida quotidiana dels nens i nenes que, amb orígens molt diferents, comparteixen taula i molt més a les escoles de certs barris de la Barcelona actual. A través de l'apassionat i meticulós treball d'observació i d'un diàleg constant, tant amb el professorat com amb l'alumnat de diversos centres, l'autora ens permet compartir les seves vivències i il·lusions. El treball quotidià en entorns multiculturals, la diversificació de coneixements i sentiments que requereix el fet d'enfrontar la trobada multiètnica són els temes subjacents en aquesta sèrie d'exemples de convivència escolar.

Casas, F. et. al. (coord). (2005).Tres miradas a los derechos de la infancia. Estudio comparativo entre Cataluña (España) y Molise (Italia). Madrid: Plataforma de infancia.

Un estudi que recull dades de dues regions europees i tres perspectives diferents sobre els drets dels infants: pares i mares, professorat i els propis infants.

Disponible a: http://plataformadeinfancia.org/wp-content/uploads/2013/12/Las-tres-miradas-comp2.pdf

Castle, C. (2001). Para todos los niños: la convención de la ONU sobre los Derechos del Niño en palabras e imágenes. Venezuela: Ekaré.

A través d’il·lustracions, aquest llibre presenta els aspectes claus per garantir el benestar de cada infant. Una adaptació de la Convenció de la ONU sobre els Drets de l’Infant per a nens i nenes d’educació infantil i primària.

Cots, J. (1998). Això són els drets dels infants. Barcelona: Mediterrània.

Aquest conte és el desè de la col·lecció "Això és" i ha estat elaborat sota tres objectius: donar a conèixer entre els infants i adolescents els seus drets, facilitar la comprensió del seu contingut per tal de poder-ne reclamar el respecte efectiu i per últim, conscienciar als adults que els infants, com a persones, també són subjectes de drets i tenen unes necessitats que cal respectar plenament.

Cots, J. (1979). La Declaració universal dels Drets de l’Infant. Barcelona: Rosa Sensat: Edicions 62.

El llibre és un treball de recerca sobre la història de la Declaració Universal dels Drets de l’Infant estructurat en dues parts; una primera que fa referència a la condició social de l’infant i analitza el tractament de la infància des del segle XVIII fins al segle XX i una segona, que recull els deu punts de la Declaració Universal dels Drets de l’Infant i analitza en profunditat els antecedents històrics, els continguts, el procés d’elaboració i les condicions necessàries perquè cada país formuli una política d’infancia en base a la Declaració.

Cots, J. (2011). La Realització dels drets dels infants, avui. Seminari commemoratiu del vintè aniversari de la Convenció sobre els Drets de l'Infant de les Nacions Unides. Barcelona: IEC.

Delgado, J.F. (2003). Els drets i deures dels infants. Barcelona: Edebé.

Amb una imatge molt atractiva, creada per la il·lustradora Mercè Arànega, es repassen d'un en un els drets i deures dels infants. El complex text legislatiu d'aquestes Declaracions ha estat transformat en un llenguatge senzill gràcies a l'adaptació duta a terme per l'escriptor i professor Josep Francesc Delgado quelcom que en facilita la comprensió. Al darrere de l'enunciat dels drets i deures, s'ofereixen unes frases per a la reflexió i, finalment, abans del text oficial, també hi ha uns suggeriments d'activitats.

Delors, J. (1996). Educació: Hi ha un tresor amagat a dins. Barcelona: Centre UNESCO Catalunya.

Aquest llibre destaca el paper de la joventut en la construcció del futur i advoca per fer de l'educació una experiència global que es desenvolupi al llarg de la vida de cada individu.

Doyal, L. i Gough, I. (1994). Teoría de las necesidades humanas. Madrid: Icaria-FUHEM.

Estudi sobre les necessitats humanes que es fonamenta en els Drets Humans i en els Drets i Necessitats de la infància i l'adolescència. Llibre per comprendre les necessitats que presenten els éssers humans per tal d'atendre-les i afavorir-ne desenvolupament integral.

Gibbs, S., et al. (2002). Child to child: A practical guide. Empowering children as active citizens.  The Child-to-Child Trust.

Gorny, V. (1991). Priorité aux enfants. Un nouveau pouvoir. París: Hachette

Intermón Oxfam. (2013). Pistes per canviar l'escola. Barcelona: Intermón Oxfam.

Pistes per canviar l’escola recull els continguts del llibre Escoles i educació per a la ciutadania global; una mirada transformadora, de Desiderio de Paz Abril, un mestre que ha dedicat molts anys a fonamentar de manera extensa i rigorosa la proposta de l’Educació per a una ciutadania global. Aquest llibre no pretén simplificar, sinó facilitar l’aproximació a les idees teòriques, la reflexió sobre la pràctica, el treball en grup i, potser, obrir una porta a la lectura de l’obra més extensa.

Disponible a : http://www.kaidara.org/ca/Pistas-para-cambiar-la-_escuela

Le Gal, J. (2005). Els drets de l’infant a l’escola. Una educació per a la ciutadania. Barcelona: Graó.

Sota la creença que un infant submís pot acabar esdevenint un infant ciutadà, titular de drets civils, socials i culturals,aixícomde llibertats públiques, l'autor proposa una sèrie d'elements útils i adients per a l’establiment d’una educació per a la ciutadania dins el marc escolar basada en la participació activa i responsable de l'alumnat: assemblees de classe, consell escolar, organització de les responsabilitats, procediments participatius, etc.

Disponible a: http://books.google.es/books?id=6qOBxXFsnO8C&pg=PA54&dq=Drets+i+responsabilitats+d%E2%80%99infants+i+joves&hl=ca&sa=X&ei=PwIGU6TABqiv7Abu94CgCA&ved=0CDkQ6AEwAg#

Malaguzzi, L. (ass.). (2005). De viatge amb els drets de les nenes i dels nens. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. Reggio Emilia (Itàlia): Reggio Children.

Els infants prenen la paraula i desgranen el seu pensament sobre els drets, els drets de les persones, els efectes, els problemes del món i la complexitat que envolta la vida dels infants.

Meirieu, P. (1998). Frankenstein educador. Editorial Laertes. Barcelona

La història de l’educació està condicionada pel mite de la fabricació d’un ésser humà nou. El doctor Frankenstein i el seu monstre (com Pigmalió i la seva estàtua, o Geppetto i el seu Pinotxo) són exemples d’aquesta concepció educativa que encara avui perdura en obres de ciència-ficció. Philippe Meirieu parteix del mite de Frankenstein per qüestionar la concepció de l'educació com el projecte de domini de l’educand i de control complet del seu destí. Exposa que aquesta perspectiva condueix a un fracàs educatiu, postula que el pedagog, en comptes de posar-se a “fabricar” ningú, ha d’operar amb les condicions que permetin a l’altre “fer-se obra de sí mateix” i ofereix preposicions concretes orientades a aquesta finalitat d’educar sense “fabricar”.

Disponible en línia: http://prensasutebalacosta.jimdo.com/app/download/6286598977/merieu-p-frankestein-educador.pdf?t=1403275926.

Meirieu, P. (2003). El pedagog i els drets de l’infant: història d’un malentès? Barcelona: Rosa Sensat.

El llibre conté una reflexió elaborada sobre la pràctica educativa que es fonamenta en la pedagogia de la Convenció Internacional dels Drets de l’Infant, així com en les dificultats, les contradiccions i les condicions necessàries perquè l’acte d’educar vagi en la mateixa direcció.

Mir, C. (coord), et.al. (1998). Cooperar en la escuela: La responsabilidad de educar para la democracia. Barcelona: Editorial Graó.

Presenta diferents aportacions quant a la concepció de cooperació dins de l’escola, tot mostrant les dificultats en què sovint es desenvolupa. Parla de col·laboració a diferents nivells escolars: entre l’alumnat, entre educadors i educadores i les famílies, entre diferents comunitats educatives. Les propostes pretenen promoure idees i activitats de cooperació innovadores, així com la reflexió i la discussió necessària dels professionals de l’educació per tal d’introduir el treball cooperatiu a l’escola. Aquesta ha d’assumir la responsabilitat d’educar en i per la democràcia.

Muxart. A, Freixes. et.al. (2000). Com ens ho fem? Propostes per educar en la diversitat. Barcelona: Editorial Graó.

Tot coincidint amb la controvèrsia sobre la possibilitat d’educar en la diversitat, el llibre presenta una sèrie de propostes sorgides de la pràctica del dia a dia, de les reflexions compartides i de l’experimentació de propostes innovadores contrastades amb els límits i les possibilitats que suposa la pràctica docent.

Oliver, Q. (2004). La Convención en tus manos. Los derechos de la infancia y la adolescencia. Montevideo: UNICEF.

“La Convención en tus manos” tracta els drets de la infància i de l'adolescència. Pretén que nens, nenes, adolescents i adults es familiaritzin amb els continguts i els coneguin. És una versió comentada que no segueix l’ordre dels articles i que dóna prioritat als drets i conceptes imprescindibles per a la seva comprensió.

Com a membres d’una societat en què conviuen adults i infants, hem de procurar integrar un autèntic compromís a la nostra vida quotidiana a partir del següent anunciat: Tots els nens, nenes i adolescents tenen drets. El dia dels drets de l’Infant es commemora el 20 de novembre pel fet de ser la data en què es va aprovar la Convenció (CDI).

Disponible en línia: http://www.unicef.org/lac/laconvencionentusmanos(4).pdf

ONU. (2001). Marie a la somabra del león. Una novela humanitaria. Estados Unidos: ONU.

El llibre és una obra de ficció, però la història que narra és certa. El que passa a Marie, passa a moltíssims joves que es veuen atrapats en conflictes que destrueixen les seves comunitats i els seus països. Passa tots els dies de l'any, i pot produir-se en qualsevol lloc del món.

Paz Abril, D. (2013). Escoles i educació per a la ciutadania global; una mirada transformadora.
Barcelona: Intermón Oxfam.

D’una manera rigorosa, didàctica i comprensible, aquest llibre ens planteja un diagnòstic, unes necessitats i uns principis organitzadors de la pràctica escolar, de tal manera que es converteix en una lectura ineludible per als educadors i reveladora per als pares que es preocupen pel model escolar dels seus fills.

Disponible a : http://www.kaidara.org/ca/Escuelas-y-educacion-para-la-ciudadania-global...

Prats, E., Tey, A., Martinez. M. (ed.) (2011). Educar per una ciutadania activa a l'escola. Barcelona: Institut d'Educació. Ajuntament de Barcelona.

Recull d’accions (el cicle de conferències, el seminari permanent o les Jornades Escola, Taller de Ciutadania) encaminades tant a promoure la reflexió i el debat sobre temes socialment controvertits, com la creació d'un espai d'anàlisi de diferents pràctiques d'educació per a la ciutadania.

Puig, J.M. (coord). (2010). Entre todos. Compartir la educación para la ciudadanía. Barcelona: Horsori.

Entre todos és una obra col·lectiva que es pregunta com dur a terme una tasca (educar en valors i per a la ciutadania) que necessàriament ha de ser una responsabilitat compartida. Únicament amb les seves pròpies forces, cap institució no pot assolir l'èxit en aquesta fita: és feina de tots. L'educació per a la ciudatania i en valors ha d'implicar el conjunt de l'univers educatiu: l'educació formal, no formal i informal. Cal que tots aquests àmbits assumeixin la seva part de responsabilitat.

Una educació per a la ciutadania plural i complexa feta entre tots ensenyarà a viure tot tenint en compte les exigències del medi, atenent a la pròpia consciència critica i convivint amb persones i grups diversos, a l'interior d'una societat democràtica que impulsi l'autonomia i la realització personal, així com els valors de justícia, llibertat, igualtat i solidaritat.

Pujolas, P. (2003). Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Barcelona: Editorial Eumo.

Durant els darrers anys, l'escola inclusiva ha estat el model escolar pensat i dissenyat per a tots aquells que creuen en una escola per a tothom, amb atenció a la diversitat i una veritable igualtat d'oportunitats. Lluny de la retòrica buida de contingut pràctic, aquest llibre es fonamenta en una anàlisi rigorosa de les condicions que han de fer possible una escola per a tothom i proposa els equips d'aprenentatge cooperatiu a l'aula com a instrument metodològic i didàctic, però també com a via de pensament filosòfic, ètic i pedagògic per ensenyar a tothom i, especialment, per ensenyar una nova forma de viure.

Rudo, M. (2011). La nena nova. Barcelona: Bambú.

Narra amb realisme el problema del “bullying” que afecta a molts nens, nenes i joves a l’escola. Tema relacionat amb la no discriminació i el respecte.

Ruiz, R.J. i Urrutia, G. (eds). (2010). Derechos humanos en contextos multiculturales ¿Acomodo de derechos o derechos de acomodo? España: Alberdania.

Els debats sobre la creixent diversitat cultural a les societats occidentals mostren els innumerables desafiaments a què s’enfronten avui dia els estats democràtics. Aquests reptes emergeixen en diversos àmbits de la realitat en què les relacions entre grups majoritaris i minoritaris afecten els espais públics i la seva regulació. Al mateix temps, el debat ha d’ordenar-se des de la perspectiva dels drets i la seva complexa aplicació universal en entorns marcadament plurals. Per això, els debats, les reflexions i les propostes de la diversitat conformen un dels majors reptes ideològics i operatius a què s’enfronten avui les societats europees occidentals.

Saint Mars, D. (2005). Maltrato ¡No! Madrid:San Pablo.

Aquesta col·lecció explora situacions de la vida quotidiana en què els nens es poden veure desprotegits o desemparats. Ens ofereix consells per rebutjar-les i saber com reaccionar.

Santos, M., Waage, T., Fernández, J., et al. (2007). Drets i responsabilitats d’infants i joves. Escola d’estiu 2006. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Disponible en línia: http://www2.rosasensat.org/files/escola_d_estiu_2006_drets_i_responsabilitats_d_infants_i_joves.pdf

Senillosa, I. (1999). El dret a ser un nen: pau per a la infància ara mateix. Barcelona: Intermón: Octaedro.

Recull un conjunt d’informacions sobre els drets dels infants i els plantejaments i actuacions que existeixen per tal de respectar els drets bàsics universals de la infància.

Stainback, S i W. (1999). Aules inclusives. Madrid: Editorial Narcea.

Aquest llibre exposa com es treballa des del plantejament d’una educació inclusiva dissenyant, adaptant i proposant un currículum adequat a qualsevol tipus d’aula. L’objectiu de les aules o escoles inclusives consisteix en garantir que tot l’alumnat sigui acceptat i inclòs amb ple dret a la comunitat escolar. És essencial que cada alumne tingui un programa educatiu d’acord amb les seves capacitats, necessitats i interessos per adaptar el currículum: estratègies, recolzament, col·laboració de l’alumnat, informació sobre el progrés individual, interacció amb les famílies i la comunitat, activitats extraescolars, etc.

UNICEF. (1996). Los niños primero: convención sobre los derechos del niño. Barcelona: Lumen.

Recull tots els articles de la Convenció dels Drets de l'Infant aprovada per les Nacions Unides el 20 de novembre del 1989. Les il·lustracions han estat realitzades per 41 dibuixants espanyols.

UNICEF. (2003). Una vida como la mía: cómo viven los niños en el mundo entero. Barcelona: Blume.

A tot el món els nens viuen les seves vides de maneres molt diferents i fascinants. Enfrontats a nombrosos reptes, tots tenen alguna cosa en comú: la passió per la vida. Blume i Unicef ​​uneixen els seus esforços per mostrar les vides dels nens. En coneixeràs molts al llarg de les pàgines d'aquest llibre i cadascun d'ells es presentarà amb una història única i motivadora.

UNICEF. (2003). Educación, drechos y participación. Aportes para la reflexión sobre la enseñanza media en Uruguay. Uruguay: UNICEF Oficina de Uruguay.

Aquest llibre reuneix diferents treballs que aborden, des de diferents òptiques i disciplines, el vincle entre educació, drets humans i participació.

Disponible a: http://www.unicef.org/uruguay/spanish/educacion_derechos_participacion.pdf

UNICEF. (2004). Ningú n’està exclòs: Un manual per promoure la participació dels infants i les accions integradores contra la discriminació. Madrid: Fundació Roger Torné.

Ningú n’està exclòs pretén ser un recurs per a totes aquelles persones que vulguin motivar els joves a oposar-se activament a qualsevol forma de discriminació. Aquest manual conté una vintena d’històries reals d’infants d’arreu del món i una sèrie de propostes d’activitats i accions que giren al voltant de les 4 unitats temàtiques vertebradores del document: exclusió, gènere, discapacitat, creences i origen.

Tonucci, F. (1997). La ciutat dels infants. Barcelona: Barcanova.

Durant els primers anys de vida és quan l’infant utilitza tots els elements que conformen el seu entorn i construeix l’adult en el qual es convertirà. D’aquí prové la importància que adquireix el joc i la comunicació que els adults mantinguin amb ells. La ciutat serà la seva realitat, la primera, la més propera i la que es presenta de la manera més terrible: les places s’han convertit en un lloc amb tanques i cartells, el trànsit no els respecta, els carrerons que acostumaven a ser llocs alternatius per als seus jocs i vincles amb els altres infants s’han transformat en una "zona de perill” a causa de la inseguretat i la violència amb què convivim. D'aquesta manera, l’autor ha volgut, a través d’aquest llibre, cridar-nos l’atenció i advertir-nos sobre la importància d’exercir de manera progressiva un canvi positiu en la coexistència i la simbiosi entre infants-adults-ciutat. Els nens i les nenes han de recuperar els seus espais i deixar de sentir que el lloc on es desenvolupen els és hostil.

Truñó, M. i Oliver, Q. (2011). La Convenció sobre els Drets de l’Infant: una revolució silenciosa. Barcelona: UNICEF.

Verhellen, E. (2002). La Convención sobre los Derechos del Niño: transfondo, motivos, estrategias, temas Principales. Bélgica: Garant.

L’adopció i l'entrada en vigor de la Convenció dels Drets de l’Infant representa una fita important a la història. La Convenció és el resultat de molts anys d’esforços per millorar la situació del nen i la nena a la societat. També és el punt de partida per al desenvolupament d’una nova actitud cap als infants.

Òbviament, el fet d'aconseguir que els drets dels infants formin part del dret positiu no dóna per acabada la qüestió. De fet, no existia una clara connexió entre la normativa legal (és a dir, entre la llei) i les ciències de l’educació. Les ciències de l’educació, que ens ensenyen a tractar als infants, tenen molt a veure amb els drets humans i amb els dels nens i les nenes. Per això, la relació entre l’educació i el projecte dels drets humans, especialment el projecte dels drets dels infants, és el tema central d’aquest llibre.

L’autor presenta una versió clara dels drets dels infants i dels seu fons. Per tant, aquest llibre és idoni per a fins educatius i per a aquells que pretenguin veure més enllà “de les normes”.

Villagrasa, V. i Ravetllat, I. (2006). Los derechos de la infancia y de la adolescencia. Congreso mundial y temas de actualidad. Barcelona: Ariel.

Tipologia de lectura: